La placenta és l’òrgan mitjançant el qual el fetus obté l’oxigen i els nutrients necessaris per poder créixer i desenvolupar-se a dins l’úter de la seva mare. Es tracta d’un òrgan compartit , és tan de la mare com del nadó. A través seu hi circulen partícules en ambdues direccions. Serveix de filtre però tot i així hi ha algunes substàncies que hi aconsegueixen penetrar, per exemple les drogues, per això hi ha alguns medicaments prohibits durant l’embaràs.
A part de ser un gran filtre, la placenta també conté cèl·lules mare que són cèl·lules no especialitzades que poden convertir-se en diferents tipus cèl·lules de tot el cos. Serveixen com un gran sistema de reparació , ja que poden dividir-se sense límit per substituir altres cèl·lules que s’han fet malbé. Quan una cèl·lula mare es divideix pot ser una cèl·lula mare o pot convertir-se en una cèl·lula especialitzada com un glòbul vermell o una cèl·lula cardíaca.
En el moment del part un cop el nadó ja és fora tenim 4 possibilitats:
Tallar el cordó de forma immediata : Fins fa pocs anys era l’opció que s’utilitzava més ja que es desconeixia el funcionament de la placenta i els seus beneficis, la placenta en si i el seu contingut en sang es llençaven.
La segona opció i la més actualitzada és deixar que el cordó deixi de bategar i així totes aquestes cèl·lules mare li arribin , recordem que per el nadó el seu millor banc de sang és el seu propi cordó umbilical. La quantitat de sang que té el nadó al cos és directament proporcional al seu pes. Per un nadó d’uns 3200g el seu volum total de sang són uns 350ml , d’aquesta quantitat entre 50 i 150cc passen per el cordó, per tan quan es talla el cordó de seguida el nadó deixa de rebre la seva pròpia sang i el seu alt contingut en cèl·lules mare. D’altra banda el fet de deixar que el cordó deixi de bategar mentre el nadó estar a sobre la mare li facilitarà l’adaptació, ja que quan el nadó començar a expandir els pulmons també li arriba oxigen a través del cordó i fa que la transició sigui més fàcil i paulatina. A l’hospital d’Igualada sempre que els pares ho vulguin s’opta per aquesta possibilitat.
La tercera opció és preservació de la sang de cordó per ús propi: Actualment hi ha varis laboratoris que ofereixen la possibilitat de criopreservar la sang de cordó, els pares contracten un laboratori que els hi proporciona un “kit” per l’extracció de la sang de cordó que els pares porten amb ells el dia del part, la llevadora o el ginecòleg que atengui l’expulsiu pinçarà de seguida el cordó i n’extreurà tota la sang possible. Després s’envia al laboratori on s’encarregaran de mantenir la sang congelada durant 20 anys.
Donació altruista de la sang de cordó: Un cop neix el nadó es pinça de seguida i mitjançant un equip per l’extracció de sang es punxa el cordó i s’extreu tota la sang i se’n va al banc públic de sang i teixits on l’analitzen i quantifiquen, i si reuneix el criteris adequats es congelarà perquè alguna persona la pugui utilitzar, actualment aquesta possibilitat només s’ofereix en hospitals concrets ja que hi ha un alt índex de donacions.
Segons la Fundació Josep Carreras la probabilitat de que una persona necessiti un transplantament de cèl·lules mare és de 1/20.000. Actualment els banc públics de sang i teixit han donat 1900 unitats de sang de cordó procedents de donacions altruistes i compten amb un total de 56.000 unitats.
En el sistema privat, fins el dia d’avui s’ha realitzat un sol transplantament de les 50.000 unitats que hi ha congelades de forma privada.
