Aquesta és la pregunta estrella. I jo em pregunto, quan li dónes un biberó, com ho saps si es queda amb gana? El biberó té un indicador de “complet”¿? Potser hauríem d’aprendre a confiar en els nostres nadons i en el nostre instint, en la seva capacitat de fer-se entendre i utilitzar l’oblidat “sentit comú”. En circumstàncies normals en nadons i mares sanes, de què ens serveix saber si el nadó ha pres 120cc o 150cc de llet? DE RES!!! Igualment, el què valorarem serà l’evolució del seu pes i l’estat general per saber que tot evoluciona correctament.
Com podem saber que tot funciona bé? Doncs d’entrada sabrem que tot va bé si als 15 dies de vida, el nadó ha recuperat el seu pes del naixement. D’altra banda, també si el nadó s’agafa sovint al pit i el sentim com empassa activament; la mare no té dolor a les popes i el nadó fa caques i pipis cada dia seguint el seu patró habitual.
És molt important que el nadó tingui “barra lliure”, és a dir, que s’agafi al pit quan vulgui i l’estona que vulgui tan dia com de nit. Fugiu de tot el personal sanitari o no, que us digui “cada 3 hores, 10 minuts a cada pit”, ja que això és una teoria de fa 40 anys fruit d’un gran desconeixement i sense cap tipus de fonament. La llet materna canvia al llarg de cada presa. Per entendre’ns, al principi surt la llet que equivaldria a l’amanida, és al final de la presa quan surt la part que conté la grassa que vindria a ser el rostit de pollastre i les postres. Per això és molt important no restringir el temps de les preses, ja que sinó els nadons “només” mengen “l’amanida” i comencen els problemes amb el pes. Fixem-nos sinó amb qualsevol altre mamífer, un gos o un gat per exemple, les seves cries mengen quan volen i l’estona que necessiten, i la seva mare no controla per a res si han passat o no 3 hores, o si fa 10 minuts que estan a la popa o en fa 40.
Sovint subestimem els nadons i les seves capacitats de comunicació i autoconeixement. Ja que igual que els adults sabem quan necessitem menjar perquè tenim gana, els nadons també. Ells també tenen gana o se senten satisfets. Hi ha dies que tenen més gana que d’altres i així ens ho fan saber. També passen per pics de creixement, dies en què demanaran molt MÉS, podrÍem dir que pràcticament es passen tot el dia a la popa. Moment en què la mare pensa que no té suficient llet, doncs el nadó passa tot el dia enganxat a la popa, està més irritable, les popes “no donen a l’abast” i estan toves donant la sensació que no hi ha prou llet.
Doncs bé, això és el que anomenem crisis de creixement o lactància. L’element principal per superar-les és la paciència i el coneixement de què passa. No escoltar els “opiniòlegs” de cap tipus que volen fer creure a la mare que no té prou llet o que és aigualida, i saber que una crisi de lactància pot durar entre 3-6 dies i tot torna a la normalitat. I si tot i així hi ha dubtes o necessiteu suport, si us plau, consulteu personal format i actualitzat o aneu als grups de suport a la lactància i criança.
