Per tal de desenvolupar un sentit de seguretat i confiança amb el nostre fill o filla, caldrà anar configurant i construint un vincle afectiu adequat, el qual implica expressar obertament l’afecte que sentim, fer sentir a l’altre estimat, i acceptar-lo amb les seves qualitats i limitacions.
Les principals figures vinculants pels nens, són aquelles persones que s’encarreguen de la seva cura. Els vincles afectius que generem durant els primers anys de vida són essencials en la construcció de la nostra identitat i el nostre equilibri emocional.
La imatge que ja de molt petits construeixen sobre ells mateixos, és el reflex de les oportunitats i missatges que els altres li han donat:
“Si m’han vist capaç de vestir-me sol, jo em sentiré segur de mi mateix. Si vaig caminant, amb la meva motxilla posada a l’escola, entendré que sóc jo qui vull anar a l’escola, i no els pares que m’hi porten. Si em barallo per una joguina, i em frustro perquè me l’han pres, aprendré a compartir i a jugar amb els altres… però si sempre fan les coses per mi, em tenen dins una bombolla, mai podré sortir a explorar i aprendre a fer les coses per mi sol, i no establiré una bona base de confiança i seguretat”.
¿Com generar un vincle afectiu segur?
- Atendre les necessitats dels nens de forma afectiva i intentar entendre què li passa. Cal mostrar interès per allò que ens diuen i escoltar les seves preocupacions, explicacions,…
- No s’ha de ser alarmista. És molt positiu per ells veure que els pares mantenen la calma i un estat de tranquil·litat.
- Expressar les emocions i afecte de forma oberta, amb gestos, però també amb paraules.
- Jugar MOLT amb ell. El joc proporciona aprendre noves regles socials, valors i a representar el món exterior. Estimula el llenguatge i la imaginació. Construccions, puzzles, figures, ninos,… són una font d’estimulació cognitiva imprescindible en aquestes edats.
- Davant les rebequeries, és important ajudar-lo a expressar el que ha sentit, però un cop s’hagi calmat. Si ens enfadem o cedim, reforcem aquesta conducta i possiblement no desapareixi.
- Cal establir límits i normes. Ells esperen de nosaltres que els orientem sobre com viure amb família i sobre com aprendre a respectar als altres. Esperen que els guiem sobre aquelles coses què poden fer i les que no. Si tot s’hi val, i a tot dic que sí, de grans no sabran dir “NO”.
Tot això, els proporcionarà una base estable d’efecte i seguretat, i això, indiscutiblement, potenciarà el desenvolupament de les seves habilitat intel·lectuals.
Així doncs, el millor consell serà regar dia a dia el vincle, per treure’n el màxim de fruits el dia de demà.
